La tercera Biennal de Pensament ha arribat a la seva fi i ho ha fet exhibint un gran poder de convocatòria. La de 2022 ha estat la Biennal del retorn absolut a la vivència presencial després d’una edició de 2020 condicionada per les restriccions sanitàries derivades de la pandèmia. També ha estat la Biennal de l’aliança amb Palma i València, dues ciutats amb qui Barcelona ha compartit una edició conjunta que ha posat de manifest els lligams que articulen un espai cultural compartit.

De la Plaça Joan Coromines a les places de Gràcia, passant per -entre d’altres-  la Plaça Reial, el CCCB, el Canòdrom o l’antiga seu de l’editorial Gustau Gili. Un grapat d’escenaris disseminats per diversos punts de la ciutat han acollit sessions que han atret l’interès de la ciutadania en un intercanvi d’idees ben fecund entorn de grans debats contemporanis: les problemàtiques dels sistemes democràtics actuals, els múltiples reptes i perspectives que intervenen en la construcció de les ciutats i l’anàlisi crítica del canvi tecnològic incessant que modela les nostres vides han estat tres línies argumentals que, a grans trets, poden resumir la programació que enguany hem gaudit. Tot plegat, puntejat per diversos llenguatges artístics que han manifestat de nou la capacitat que atresora la creació cultural de posar damunt la taula discursos més o menys disruptius.

Aterrant-ho a xifres, més de 20.000 persones han assistit a alguna de les prop de setanta activitats del programa oficial, a les que caldria sumar les que han participat en la trentena llarga d’activitats de la +Biennal, les organitzades per nombroses entitats culturals de la ciutat. Una acollida ciutadana que confirma l’absoluta consolidació d’un model d’esdeveniment i que empeny a posar-se a somniar i plantejar la pròxima edició.