L’emoció experimental de Sara Fontán i l’energia polirítmica d’Edi Pou conformen Los Sara Fontán. No graven discos per militància: el seu terreny és el directe, sempre físic, canviant i permeable a l’entorn, fugint de les rutines productives de la indústria. Un dels seus concerts és la banda sonora del que un vulgui imaginar-se, atorgant llibertat a l’espectador perquè ho interpreti i senti de forma personal i única.

En només dos anys de trajectòria com a duet, ja han girat per Espanya, Portugal, França, Suïssa i Alemanya, incloent-hi festivals d’estils molt variats comOne Of A Million, BAM, AMFest, Sound Isidro, Eufònic, així com en temples del Do-It-Yourself, del Liceo Mutante al Kastanienkeller de Berlin.

L’ofici de violinista exigeix tenir molt clara la màxima d’Itzhak Perlman: “allò que s’aprèn lentament, s’oblida lentament”. Potser per això ha esperat fins ara per liderar un projecte sota el seu nom, després de 25 anys de conviure amb el violí i explorar les seves possibilitats en tota mena d’estils i formats, de la música clàssica al post-rock, passant per l’electrònica (Árbol), la videodansa (PIÑA), la improvisació lliure (la Orquesta del Caballo Ganador) o el pop (Manos de Topo).

Fontán utilitza el seu violí com a punt de partida per arribar a qualsevol textura i invocar qualsevol estat d’ànim. Al seu costat, Pou (meitat de ZA!, referents de l’underground europeu) assumeix el repte de convertir la percussió en melodia i tensar la dinàmica del punt minúscul al fet èpic.