Una de les tasques amb les quals més s’ha donat a conèixer és com a assagista trilingüe amb publicacions d’aquí i de fora, en especial sobre la poesia de Paul Celan, de qui tradueix l’obra completa, cosa que li ha valgut el Premi Nacional de Traducció 2015. També ha treballat sobre altres escriptors com Ingeborg Bachmann, Maurice Blanchot, Luiza Neto Jorge, entre d’altres. 

Sempre que pot tradueix obres que li permeten prendre una posició existencial i crítica; d’aquí li ve la solidaritat amb autors que no són fàcils com Jean Bollack, de qui ha estat l’introductor en l’àmbit hispànic, Peter Szondi, Its’hoq Katzenelson o Henri Meschonnic. 

Ocasionalment, ha editat textos de pensament crític, poesia i entrevistes de personalitats destacades. Fa classes en línia a 17, Institut d’Estudis Crítics, de Mèxic, i imparteix tallers d’hermenèutica crítica a Barcelona. 

El seu darrer llibre aplega bona part dels textos crítics que ha escrit sobre autors catalans contemporanis (Bauçà, Marçal, Bonet, Maragall, Espriu, Guimerà, etc.) i posa de manifest una manera de llegir les obres a contrapel, com ja ha fet amb la darrera edició de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda.