Els canvis profunds i accelerats en les formes d’interacció social obliguen a repensar conceptes clàssics com els de cohesió social. La mobilitat territorial, les xarxes socials o la facilitat dels intercanvis globals en la cultura popular, entre més, han fet aparèixer unes societats en què, paradoxalment, cada vegada sembla més difícil compartir uns vincles socials i culturals comuns mentre, alhora, es multipliquen les interaccions grupals intenses però fragmentades.

És per tot això que es fa necessària una reflexió sobre la desaparició dels vells mecanismes que creaven els lligams de pertinença i sobre la naturalesa dels nous vincles i la seva consistència ètica i eficàcia social.