Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) és artista i poeta. Pintures, dibuixos, escultures, instal·lacions, fotografies, vídeos i llibres no esgoten la llista de mitjans i recursos que Perejaume ha emprat des de mitjans dels anys setanta, però el conjunt és del tot coherent i articula un sistema artístic de fonda contundència crítica amb les formes de la vida globalitzada. Les llargues estades que fa en el món rural proven que la seva manera d’entendre l’art està lligada a formes de vida fortament vinculades a la pagesia, al·lèrgiques a l’atenció mediàtica. Amb el seu obrar, promou un espai comú on el que és humà i el que no ho és es troben gràcies a una escriptura poc convencional, tot plegat amb una ironia lluminosa. En aquest sentit, des dels inicis de la seva trajectòria Perejaume ha transitat els problemes propis de l'Antropocè. El decreixement esdevé la resposta freqüent d'una obra que a l'hora d'exhibir-se s'enfronta a les paradoxes d'aquest món. Així, en les dues retrospectives més importants dedicades a Perejaume fins al dia d'avui, els títols de les exposicions advocaven per fer reversible la saturació que caracteritza el món contemporani. L’una es deia “Deixar de fer una exposició” i l’altra “Ai, Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten no en faries cap de nova!”.