La sentència de Fuster ressonarà a la mateixa plaça quan a la tarda, en la seva primera intervenció, el secretari i conseller general de la Neurorights Foundation, Jared Genser, comenci a parlar dels avenços de la neurotecnologia i dels perills que comporten: a la Xina, diu Genser, algunes escoles han supervisat el grau de concentració dels alumnes gràcies a uns cascs amb neurotransmissors. I a algunes fàbriques, diu, s’ha pogut detectar, amb la mateixa tecnologia, quan i com canviaven les emocions dels treballadors durant la jornada laboral. Calfred a l’espinada.

Abans, en una altra sessió, el filòsof Darian Meacham i el psicòleg Manuel Armayones han abordat de quina manera poden les noves tecnologies contribuir a la millora de la salut pública. Meacham ha parlat, sobretot, de solidaritat. Més que les apel·lacions emotives en situacions de catàstrofe, “la solidaritat”, ha dit, “és una disposició recíproca a suportar una càrrega o a assumir un risc per una altra persona. Ha de fer mal perquè sigui solidaritat”, ha advertit. En el terreny de la digitalització en la salut, el professor ha posat com a exemple d’aquesta solidaritat les aplicacions de seguiment de la covid-19 que aconsellaven fer-se el test si s’havia estat en contacte amb un positiu. Amb els avenços tecnològics, ha afegit, podem millorar els diagnòstics a partir del tractament de bases de dades, però també hi ha riscos: “com més incertesa eliminem, menys probable és que estiguem disposats a compartir el risc”. I qui emmagatzema i processa totes les dades que podem recollir sobre salut? Per no parlar del risc d’incrementar la bretxa digital entre la ciutadania, un tema que serà quasi central en la darrera xerrada de la jornada.

Per la seva part, Manuel Armayones, coordinador del Grup de Recerca Behavior Design Lab de l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha fet referència al gran problema de salut pública que suposa el fet que el 50% dels pacients no segueixin les prescripcions dels seus metges. Com pot ajudar la tecnologia en aquests casos? Seguint l’exemple de xarxes socials com Facebook, TikTok o Twitter, ha dit. “A Silicon Valley saben que la força de voluntat no és el més important: han aconseguit generar un hàbit i una necessitat que saciem amb plaer per efecte de la dopamina”. Manipulació o persuasió? Diu Armayones que, a diferència de les esmentades xarxes, “nosaltres volem canviar el comportament col·laborant amb els pacients per entendre quin és el seu objectiu de salut i ajudar-los a assolir els seus objectius”.

La confrontació d’idees, però, ha arribat amb el darrer debat de la Biennal a la Plaça Virreina. Després de l’alarmant intervenció de Jared Genser, Nnenna Nwakanma, reconeguda com una de les cent persones més influents del món al govern digital, ha interpel·lat l’audiència: “Creieu que la tecnologia és bona per a vosaltres, però no tant per als vostres pares? La reglamentació que tenim avui en dia està feta de manera que la gent sigui lliure en drets i dignitat? És el principi que hem d’aplicar a la digitalització. Necessitem que el dret a l’accés a Internet sigui considerat un dret humà”, ha dit.

A l’altra banda de l’escenari, Nwakanma i Genser han trobat dos participants més amb ganes de matisar el panorama dibuixat. Per a Ana Valdivia, membre d’AlgoRace (Des)racializando la IA, no es pot menystenir l’impacte del món digital en l’emergència climàtica ni oblidar el biaix colonialista que fa ús de les noves tecnologies per controlar l’entrada de migrants a territori occidental. “Realment necessitem més lleis o cal canviar les lleis existents i posar la vida al centre?”, s’ha preguntat. Al seu costat, el xilè Ricardo Baeza-Yates, director de l’Institute for Experiential AI a la Universitat de Northeastern (EUA), assenteix amb el cap. No creu que s’hagi de regular l’ús de la tecnologia, diu en referència a la crida de Genser a redactar lleis que protegeixen nous neurodrets:  “Si ho fem, en el futur haurem de crear noves lleis per a successives noves tecnologies”, ha afirmat. “Hi ha 3.000 milions de persones al món sense internet. Però el primer dret que cal garantir és el dret a no haver d’emprar internet per fer tràmits quotidians”, diu  Baeza-Yates. La mesura humana.

Al final de la jornada, queden lluny, i fredes, les paraules de Fuster. Per això agafes el mòbil, i esperonat per la dopamina i el 4G, reserves un recull dels seus articles a la biblioteca mentre penses en esperances i contradiccions.

Jordi de Miguel