La Biennal convoca una sèrie de veus a llançar preguntes, trencar silencis, articular discursos que ens encaminin a un futur del tot descolonitzat, més enllà del fet geogràfic, polític i econòmic i atenent també fenòmens culturals, psicològics i emocionals.
 

La ciutat compta amb un teixit d’institucions i iniciatives que mantenen de manera regular la flama del pensament crític i el debat cívic. Amb aquestes darreres entitats es construeix la +Biennal, una programació paral·lela que no convé gens perdre de vista.
 

Era impensable que la invasió russa d’Ucraïna i les múltiples lectures que susciten s’ometessin a la Biennal d’enguany, així que un grapat de sessions s’hi aproximen. Des de diversos angles, amb múltiples veus autoritzades, totes elles de rellevància internacional.

Una programació d’accés lliure i gratuït, inclusiva, i amb temàtiques que irradien present, però sobretot es projecten cap al futur semblen les claus de l’èxit. Però a més hi ha un esforç per dissenyar algunes de les sessions perquè interpel·lin directament a les persones joves.

És sabut, cada revolució tecnològica comporta canvis profunds. En conseqüència, resulta necessari debatre com afecten i afectaran les tendències i els avenços actuals en la nostra vida quotidiana, tant en una dimensió individual com sobretot en una de més macro, és a dir, en la configuració de les societats presents i futures.

Les diverses manifestacions culturals han demostrat ser tant o més efectives: una pel·lícula, una ficció, el vers d’una cançó sovint han mobilitzat més que una conferència d’un gran expert internacional. Per això la Biennal de Pensament incorpora una certa diversitat de formats i sessions que empren diversos llenguatges artístics formen part del programa.

És pertinent posar en qüestió la democràcia i les seves capacitats. Analitzar les escletxes que presenta, prenent la temperatura a la seva evolució present i, si és possible, provar de projectar-la al mitjà i llarg termini. 

L’arquitectura i l’urbanisme són molt més que el decorat de les nostres vides. El seu paper transcendeix el component estètic, ens condiciona, aspira a fer-nos la vida més fàcil i agradable, contribueix a definir-nos en el pla individual i en el col·lectiu.