És sabut, cada revolució tecnològica comporta canvis profunds. En conseqüència, resulta necessari debatre com afecten i afectaran les tendències i els avenços actuals en la nostra vida quotidiana, tant en una dimensió individual com sobretot en una de més macro, és a dir, en la configuració de les societats presents i futures. La tecnologia sol venir acompanyada de la promesa de llibertat, però s’ha vist que aquesta llibertat sovint té un cost, implica unes concessions que potser ens fan captius d’aquestes noves eines i de les corporacions que hi ha al darrere. Desxifrar amb perspectiva crítica el gran ordit digital i traçar vies d'innovació alineades amb les necessitats de la comunitat és el propòsit d’un grapat de sessions d’aquesta edició de la Biennal.

Ho farem des del primer dia en el si de Dades amb sentit, on imaginarem com hem d’avançar cap a un món on les dades tinguin una finalitat social i no siguin un simple recurs econòmic. Tot seguit, Ciència i obediència versarà sobre una de les múltiples possibles conclusions que ens han deixat aquests anys de pandèmia: la relació entre coneixement científic, tecnologia i llibertat no sempre resulta fluida, ja que sovint s’han manifestat les friccions entre les mesures i restriccions avalades per la comunitat científica i l’esfera legal, sobretot en l’àmbit de les llibertats individuals, no només des de la perspectiva del dret sinó també des de l’ètica i la filosofia.

L’actual crisi de les matèries primeres i la seva manifestació més mediàtica, la inflació, ens ha de dur a pensar en la hipotètica capacitat de la tecnologia per mitigar els estralls de l’emergència climàtica. En altres paraules, ¿resulta assenyat sostenir que, per si sola, sotmesa majoritàriament als designis del lliure mercat, ens salvarà? En parlarem a Canvi climàtic i tecnologia: remei o condicionant?

El terme ‘metavers’ és un dels neologismes destacats dels darrers temps. De la mà de tres col·lectius, a Metaversos desitjables, realitats virtuals on vulguem viure explorarem les oportunitats que ens brinden per millorar les societats existents en el pla analògic. També hi haurà ocasió per sotjar el dissabte 15 les implicacions dels paradigmes digitals actuals i futurs en matèria de salut pública i de legislació. Serà a Viure en societats digitalment saludables i a Nous drets digitals o com garantir els drets humans en la societat connectada, respectivament. 

El darrer dia de la Biennal de Pensament d’enguany, amb la sessió Imaginar l’economia digital més enllà dels monopolis, cercarem solucions per convertir les macroestructures digitals en quelcom més social, més just i més inclusiu. Per acabar, res millor que dedicar una taula rodona a les dimensions més humanes, més físiques i alhora més emocionals de la quotidianitat i que els entorns digitals també han d’incorporar: es titula Tecnologies de l’amor i les cures i en ella s’explorarà com podem seguir endinsant-nos en una societat connectada prioritzant el fet de cuidar-nos i cuidar.