És al rovell de l’ou de gairebé tota la programació, com demostra el subtítol' L'endemà de tot'. Tanmateix, unes quantes activitats de manera més directa aborden qüestions explícitament prospectives i miren als ulls reptes més o menys immediats.
 

El verb, al centre. Matèria primera indispensable per al pensament, l’experiència, la memòria. Una arma amb possibilitats infinites que dona peu a sessions amb veus autoritzades de l’escriptura, de la lingüística o de la comunicació.
 

Un condicionant indefugible en qualsevol reflexió de present i futur. Aquest itinerari inclou sessions que sotgen solucions convincents per a la supervivència del planeta i la qualitat de vida dels éssers que hi habitem.

Una dimensió que travessa tots els aspectes de la vida, de l’àmbit més íntim a l’esfera pública. Així, diverses consideracions, sovint interseccionades amb altres clivelles temàtiques, tenen pes notable a la programació.

No són poques les propostes que inclouen un enfocament crític que qüestiona i rebutja les estructures de poder, coneixement i cultura heretades de les diverses formes de colonialisme. 

La Biennal de Pensament no acostuma a personalitzar en excés, el protagonista principal és el tema i el debat cívic que genera. Però algunes sessions situen el seu centre d’interès principal en noms propis, en individus o concrets, ja siguin personatges històrics o figures rellevants del món d’avui.