La noció de futur no només està al nucli de la programació de la Biennal sinó que també és la raó de ser de la seva celebració: es planteja una trobada que resulti fructífera en consideracions que es projectin endavant en el temps. És clar que en el contingut que es proposa es parteix de l’observació i de la interpretació de fets i fenòmens presents i passats, però justament aquest anàlisi demostra que el món és inestable, ple de vulnerabilitats i que la major part de les estructures de tot tipus que han prevalgut estan empeses al canvi i potser no serveixen tal i com estan definides per definir i afrontar allò que està per venir. Que ‘L’endemà de tot’ sigui el subtítol que acompanya i enfoca aquesta edició de l’esdeveniment fa palesa aquesta convicció.

Tanmateix, un cop assumit aquest marc general, hi ha unes quantes activitats que de manera més directa que altres aborden qüestions explícitament prospectives i miren als ulls reptes més o menys immediats. Reptes com el de l’educació, un àmbit sempre protagonista de no pocs debats i discrepàncies. Quin ha de ser el seu paper i el dels seus professionals en el món d’avui i de demà sembla una qüestió irresoluble, però de ben segur que la sociòloga Aina Tarabini, el filòsof Joan-Carles Mèlich i la mestra i directora de centre Lia Segarra n’aportaran consideracions de valor a la taula rodona Educar avui.

Un altre bé essencial és l’aigua i ara que la seva escassetat l’ha transformat en assumpte de clamorosa actualitat i ha posat de manifest com la seva gestió condiciona decisivament territori i economia, resulta interessant dedicar-hi espais de reflexió. A Aigua i democràcia. Límits i reptes per a la governança d’un bé comú tindrem l’oportunitat de sentir Katie Meehan, experta internacional en política de l’aigua, en debat amb l’ambientòloga Violeta Cabello. 

També de plena actualitat són les reflexions entorn de què cal fer davant dels discursos d’odi i l’avenç dels feixismes. És el verb defensar el que cal conjugar de cara a un futur constructiu i operatiu en termes democràtics? És el que es planteja una sessió amb el filòsof Amador Fernández Savater i la investigadora Claudia Delso Carreira anomenada S’ha de defensar la democràcia? Seguint amb temes mediàtics, la qüestió naciona sembla que no perdrà mai vigència, malgrat la intensitat variable de la seva reverberació pública. A Catalunya-Espanya: i ara què? la periodista i politòloga Núria Orriols moderarà un debat amb el professor de Teoria política Marc Sanjaume i el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo, per tal de discutir-ne possibles escenaris futurs.

I de nou sense abandonar temes roents del debat públic i mediàtic, l’impacte del turisme de masses sobre l’accés a l’habitatge i els efectes damunt del territori no podia quedar exclòs dels assumptes a abordar. A Viure a Barcelona avui. Turisme, habitatge i gentrificació s’exploraran fórmules i es posaran damunt la taula consideracions des de l’arquitectura, l’urbanisme i l’antropologia gràcies al concurs de Núria Moliner, Erik Harley i Jaime Palomera, respectivament. Seguint amb els processos de transformació urbans -físics i immaterials-, Joan Subirats, catedràtic de ciència política i Alessandro Balducci, professor de polítiques urbanes, conversaran sobre la complexitat social creixent, sempre per davant de la resposta institucional, a Ciutats i metròpolis: transformacions urbanes i noves dinàmiques socials i culturals.

Si cerquem una aproximació en clau més filosòfica als reptes de futur probablement ens interessarà La imaginació apocalíptica, una conversa amb la sociòloga Christine Hentschel i el politòleg Mathias Thaler conduïda pel filòsof Daniel Gamper. En ella es partirà de la preponderància actual de ficcions i relats que flirtejen amb la idea de col·lapse per avaluar com ens defineix això com a societat i com podem convertir-ho en pensament que ens empenyi positivament al canvi. Justament, una visió positiva és la que proposa el transhumanisme, que sosté que l’edició genètica i altres avenços científico-mèdics milloraran la condició humana. Aquest punt de vista resulta temptador però està ple d’interrogants -tecnològics però sobretot ètics- i alguns ens els intentarà respondre Anders Sandberg, investigador a l’Institute for Futures Studies, a Més enllà de l’humà: transhumanisme i intel·ligència artificial.