Si un fet està marcant l’actualitat internacional aquest 2022 és la invasió russa d’Ucraïna, un conflicte amb unes conseqüències humanes dramàtiques i unes reverberacions decisives en el present i futur de tot Europa i més enllà. Era impensable que aquests fets i les múltiples lectures que susciten s’ometessin a la Biennal d’enguany, així que un grapat de sessions s’hi aproximen. Des de diversos angles, amb múltiples veus autoritzades, totes elles de rellevància internacional.

La primera jornada de Biennal dista de ser d’escalfament i un dels seus noms de perfil més alt, vinculat amb aquesta temàtica, no es fa esperar. Parlem és clar d’Svetlana Aleksiévitx, que protagonitza la tarda de l’11 d’octubre Les veus d’Europa. La Nobel de Literatura de 2015 parlarà del futur que podem projectar per a Europa amb l’aval que suposa ser l’autora que ha narrat de manera més implacable la història de l’antiga Unió Soviètica a partir del testimoni dels qui l’han viscut en primera persona.

Amb un to molt diferent, sovint amarat d’humor malgrat retratar una societat permanentment a la corda fluixa, l’ucraïnès Andrei Kurkov s’ha llaurat una trajectòria de ressò internacional. Amb l’escriptora i traductora Simona Škrabec conversarà a Una altra Ucraïna entorn de temes com la viabilitat d’escriure en el context bèl·lic que es troba el seu país i, en conseqüència, sobre quin pot ser el paper de la ficció en tot plegat.

Més personalitats del món de les lletres s’aplegaran a la taula Europa, Rússia i les fronteres de la democràcia. Sofi Oksanen -finlandesa amb arrels estonianes-, Oksana Zabujko -ucraïnesa- i Alvydas Šlepikas -lituà- han centrat bona part de la seva obra a radiografiar les llums i ombres de l’espai postsoviètic. Serà un plaer sentir les seves consideracions sobre la relació que han de mantenir els països europeus amb Rússia.

El dissabte dia 15 el privilegi consistirà en assistir a la conversa entre Masha Gessen i Carolin Emcke en el si de la sessió titulada, defugint mitges tintes, Nous feixismes. Gessen, periodista nascuda a Rússia i resident des de fa dècades als Estats Units, ha estat i és un dels principals flagells de Donald Trump i Vladimir Putin. Signatura destacada a mitjans com The New Yorker o The New York Times, compartirà vetllada i reflexions amb Emcke, amb bagatge tant en la filosofia com en el reporterisme de guerra. Lluny de limitar-se a passar factures al que ja forma part de la història, ambdues intentaran posar les bases per reconstruir un imaginari desitjable, lliure de discursos d’odi i autoritarismes.