Una de les clivelles temàtiques més fecundes del pensament dels darrers temps suposa qüestionar les estructures de poder, coneixement i cultura heretades de les diverses formes de colonialisme, unes jerarquies imposades en múltiples esferes. És una perspectiva que duu anys assentada, però la tasca a fer en aquest sentit és ingent, de manera que sempre és bona ocasió per seguir revisant la pervivència d’aquest marc heretat en la societat actual, tant a peu de carrer com a les institucions. Així, la present Biennal aplega diverses veus amb l’objectiu d’oferir punts de vista, brandar preguntes, trencar silencis i fins i tot arrencar riallades.

Si parlem de veus concretes, la de la professora nigeriana Oyèrónkẹ Oyěwùmí es farà sentir, ja que participa en tres activitats de la programació, en tant que referència fonamental dels feminismes africans i inspiradora del feminisme decolonial. El seminari L’Àfrica i l’afrodiàspora enfront els mons del gènere aprofundirà en les tesis que recull a La invención de las mujeres (Virus, 2023), probablement la seva obra cabdal, i precisa inscripció prèvia. Segurament uns postulats afins apareixeran a Feminismes, el diàleg obert al gran públic que Oyěwùmí mantindrà amb Chiara Bottici, i en la sessió matinal amb estudiants de secundària Àfrica: descolonitzar el coneixement que pretén contribuir a que els joves prenguin consciència de nocions com eurocentrisme.

La nord-americana Jasbir Puar és una altra figura rellevant que, si bé parteix de l’àmbit de les teories queer, els seus punts de vista incorporen sempre la revisió crítica de l’imperialisme, sobretot el que exerceix Estats Units. El seu concurs a Poder i espai: violència, queer i discapacitat es presumeix ben substanciós.

Els models europeus d’acollida i inclusió social de la immigració és una sessió que no defugirà un dels temes més candents de l’actualitat a Europa i gairebé arreu, però ho farà sense acceptar la narrativa de les posicions i organitzacions xenòfobes. Altrament, la participació de Jan Willem Duyvendak, director del Netherlands Institute of Advance Study, i de Christophe Bertossi, sociòleg, interpretarà dades i experiències sobre els diferents tipus de polítiques d'inclusió i cohesió social en relació amb la immigració.

Tot procés de minorització lingüística confronta formes més o menys agressives, més o menys explícites, de colonialisme cultural i sovint la seva articulació política. A la taula rodona Realitat i política de les llengües comptarem amb els punts de vista i experteses del politòleg quebequès Jean-Rémi Carbonneau, docte en la situació del català i del sòrab, de la lingüista Mònica Barrieras, gran coneixedora del multilingüisme en l’àmbit educatiu i sanitari, i de la lingüista i activista Yásnaya Elena Aguilar Gil, que treballa per revitalitzar les llengües indígenes a Mèxic. 

Per complementar aquestes consideracions amb formulacions més disteses, que no menys serioses, alguns espectacles de tons propers a la comèdia incorporen de manera explícita temàtiques afins. És el cas dels monòlegs de Yunez Chaib (activitat recomanada per a majors de 18 anys) i Asaari Bibang (Humor Negra) (activitat recomanada per a majors de 14 anys)  i el podcast en directe sobre l’humor com a eina contra els discursos d’odi d’Ana Polo, Oye Sherman i Rocío Quillahuaman L’humor contra l’odi.

Per si no fos suficient, el programa també contempla propostes singulars pel que fa al format, com Encaixar. Memòries col·lectives de les diàspores asiàtiques, a mig camí entre la instal·lació, el taller, el joc i la creació col·lectiva i a partir de conceptes com la diàspora, la pèrdua, la identitat i la memòria. O la que se celebrarà tot seguit, Invocacions ancestrals, on la investigadora Tania Safura Adam i l’actriu i directora Adeline Flaun realitzen un collage visual i sonor a partir de les històries rescatades de persones africanes i afrodescendents a la península.