La Biennal de Pensament no acostuma a personalitzar en excés, posa èmfasi en veus que es caracteritzen molt més per la seva expertesa que no pas pel seu perfil mediàtic. El protagonista principal de les sessions és el tema, el seu enfocament i la conversa pública que genera. Tanmateix, algunes activitats situen el seu centre d’interès principal i la seva capacitat d’atracció en noms propis, en individus concrets, ja siguin personatges històrics o figures rellevants del món d’avui.

Entre el primer cas, el de les propostes que es desenvolupen al voltant d’una personalitat de dimensió històrica, cal comptar amb l’avinentesa de trobar-nos encara en el període de celebracions del centenari d’Antoni Tàpies. Així, la seva figura cabdal serà abordada pels artistes Perejaume i David Bestué i la comissària i investigadora Joana Hurtado a Tàpies i els ideals de la modernitat on conversaran sobre el seu llegat i les ambivalències de la seva obra.

I d’una personalitat clau en les arts plàstiques a una del cinema. Agnès Varda va ser una cineasta amb una capacitat inusual per influir, més enllà de fer-ho només en termes de llenguatge. La seva resistència a caure en categoritzacions i el magnetisme que exerceix amb total vigència com a model d’autoria en clau femenina seran de ben segur alguns dels aspectes celebrats a Hereves de Varda, una conversa moderada per Mariona Borrull amb les cineastes Carla Simón i Audrey Diwan.

Una altra efemèride ens brinda l’ocasió de tornar a Kant. I no només tornar a Kant sinó Entendre Kant d’una vegada. De la mà de Miquel Seguró Mendlewicz i tot una especialista en el pensador de Königsberg com Begoña Román, se’ns oferiran de manera accessible les claus per copsar les seves idees essencials, incloent una llambregada a les seves vessants més controvertides i, és clar, a la seva vigència de cara al món d’avui i de demà.

Entrant en el terreny dels noms propis que poden atreure per la seva presència física a la ciutat resulta impossible passar per alt tot una premi Nobel de Literatura. Si fa dos anys Svetlana Aleksiévitx va aixecar una enorme expectació, aquest cop serà Herta Müller -guardonada el 2009- qui ens obrirà les portes del seu univers literari i ens empenyerà a reflexionar sobre les arrels de la violència, especialment a Europa, i a Alliberar la paraula per explicar aquestes formes de violència i estar així una passa més a prop del seu guariment.

I bé, en un altre pla completament diferent i a una escala més local tot i la seva notable projecció internacional, el nom de Tarta Relena exercirà poder d’atracció perquè clouran la primera jornada de Biennal tot estrenant tres cançons del seu esperadíssim nou àlbum, És pregunta. Serà en el marc de l’actuació anomenada La mar, el destí i el cant, amb peces vinculades a la tradició mediterrània i alhora, com sempre amb elles, del bracet de l’experimentació.