Es pot argumentar sense problemes que tots els debats que s’aborden a la Biennal de Pensament afecten d’una manera especial les generacions joves. Parlem, al capdavall, dels ciutadans i ciutadanes que hauran de viure en aquest món cap al qual ens adrecem. Aquesta franja de públic, a més, n’és conscient i respon conformant una de les tipologies d’assistents més majoritàries. Una programació d’accés lliure i gratuït, inclusiva, i amb temàtiques que irradien present, però sobretot es projecten cap al futur semblen les claus de l’èxit. Però a més hi ha un esforç per dissenyar algunes de les sessions perquè els interpel·li directament.

Enguany sobresurt especialment BIVAC, un nou projecte que lidera el CCCB i la productora cultural La Sullivan amb la col·laboració de setze joves de la ciutat. Concebut com un petit festival dins la Biennal, fet per joves i per a joves, BIVAC es concreta en quatre accions o esdeveniments: tres d’elles la tarda del dia 13 i una en forma d’instal·lació vigent durant tota la setmana anomenada Campament. A Trobades a la intempèrie, cinc parelles de joves creadores, pensadores i activistes dialogaran entorn de la idea de refugi, un bàlsam necessari en un món i un present que massa sovint es presenta hostil. Correspondències incideix en el mateix marc, però s’ha articulat com un diàleg entre l’escriptora Aixa de la Cruz i la cineasta Clara Roquet. Celebració d’un final, ja entrada la nit, farà honor al seu nom i proposa un colofó festiu amb paraula, música i ball.

A algunes franges d’edat el terme metavers potser els resulta aliè, però no als que ronden la vintena i la trentena. De la seva potencialitat com a entorns alternatius a la realitat analògica en parlaran uns quants experts a Metaversos desitjables, realitats virtuals on vulguem viure. Distopia és un altre concepte que s’ha popularitzat els darrers anys, malgrat no ser gens nou. I malauradament sovint per descriure el present. I és que, sobretot per a millenials i zoomers, el món sembla trontollar d’una manera que no s’adiu amb bona part dels imaginaris optimistes heretats de generacions anteriors. Utopia i distopia, el diumenge 16, descriu aquest pensament pendular al que semblem abocats, de l’ “un altre món és possible” al nihilisme i viceversa, unes quantes vegades al dia.

Ciutat i identitat, també la darrera jornada de Biennal, ens aproparà als vincles que establim amb l’entorn urbà en el que despleguem la nostra existència, i ho farà a través de les construccions i apropiacions que en fa l’audiovisual, probablement el llenguatge que més connecta amb l’imaginari jove.
Tot seguit, tindrem l’oportunitat d’acomiadar aquesta edició amb dues sessions que defugen el format habitual. Podrem optar per l’humor, tirant a estripat, de +Riurem, amb icones radiofòniques i televisives com Marc Sarrats o Elisenda Pineda; o per una edició especial en directe de Gent de Merda, un dels pòdcasts millennial més exitosos del nostre ecosistema postradiofònic.