La temàtica ambiental continua sent crucial en qualsevol reflexió de present i de futur pel consens pràcticament total que existeix entorn de la gravetat de la crisi climàtica. Lluny de convocar qüestions merament tècniques, circumscrites a l’àmbit de la ciència, és un assumpte que interpel·la l'economia, la política, la salut, els drets humans i l'estabilitat global. Els impactes del canvi climàtic i la degradació ambiental afecten de manera desproporcionada les comunitats més vulnerables i empobrides, així que la perspectiva ecològica també un assumpte de justícia social, ja que es tracta de protegir els grups més exposats a aquests riscos.

Si ho desitgem podem mirar-nos-ho en clau de benestar, ja que res té un impacte tan directe, multidimensional i durador en el benestar de la humanitat (o la seva mancança) com les qüestions ambientals. I aquest benestar és al que al·ludeix el títol d’una de les primeres sessions de la Biennal, Decréixer per viure millor?, així en forma interrogativa perquè bàsicament conté una gran pregunta implícita: el model econòmic i social imperant pot seguir creixent indefinidament sense atansar-nos al col·lapse ambiental? Jason Hickel, antropòleg de l’economia expert en decreixement, compartirà les claus de la seva recerca i la seva visió d’una possible economia postcapitalista amb totes les seves implicacions socials, laborals i sanitàries.

Seguint amb el benestar, la inèrcia sovint ens dur a pensar que és un paràmetre exclusivament humà i precisament aquesta manera poc empàtica de relacionar-nos amb allò no humà és el que motiva un diàleg com El lloc dels animals i el món rural en un món millor. El protagonitzaran la biòloga estatunidenca Gretchen Daily i la divulgadora de pensament crític al voltant de la ruralitat Vanessa Freixa. També es fa necessària la reflexió sobre la gestió política de l’aigua, de la que es debatrà en la sessió Aigua i democràcia. Límits i reptes per a la governança d’un bé comú.

Un estimulant punt de trobada entre recursos naturals i llengües amenaçades és el que proposa 5.600 arbres per salvar la llengua. L’escriptora islandesa Auður Ava Ólafsdóttir sap personalment què suposa parlar i escriure en una llengua minoritària i a la seva obra entrellaça els assumptes de la parla i la identitat amb l’entorn físic i natural. Una invitació a tenir una sensibilitat ecològica envers les llengües i una sensibilitat cultural, de pertinença, envers els recursos ambientals que (encara) ens envolten.  

I d’arbres i altres espècies, humans inclosos, també tracta L’Amazònia, el centre del món, una trobada amb Eliane Brum. Segons la periodista i activista brasilera urgeix un canvi de marc mental i de relat que situï els punts clau del planeta en els grans santuaris de vida. A partir del cas de l’Amazònia que coneix de primera mà, conversarà amb Gabi Martínez i donarà algunes pistes del que cal fer per garantir algun tipus de qualitat de vida per a les properes generacions d’humans i altres éssers vius. 

A través d’un sedàs artístic, Sirenes i robots. Sobre cants de sirenes en temps de narratives climàtiques també posseeix un gran contingut i sensibilitat ambientals. Es tracta d’una instal·lació sonora de l’oceanògraf Joan Llort i el duo vocal Tarta Relena en què les sirenes ens canten el destí de la Mediterrània davant els efectes del canvi climàtic. L’experiència, a la Sala Raval del CCCB, dura uns quinze minuts, assegureu-vos de consultar-ne els horaris i fer la reserva si escau.